Quan tot això passi

Quan tot això passi, segurament no haurem après gaire cosa, malgrat el que auguren els taumaturgs insignes, que diria Martí i Pol. Almenys pel que fa a les categories ètiques i tot allò de ser millors persones. Som una tribu massa caòtica i gloriosament diversa. Però potser sí que ens en quedaran algunes consuetuds aprofitables, coses del dia a dia que poden ajudar a la convivència. Com ara admetre que dur mascareta quan un pot encomanar un gripàs no és cosa de quatre japonesos llepafils, o que rentar-se les mans quan tornem del carrer és un bon costum i no sols per als menuts de casa. També, que cal respectar les cues i l’espai personal dels altres. Que al rebost hi ha quatre coses imprescindibles, d’aquelles que es conserven bé, però que el paper higiènic està sobrevalorat, i que no n’hi ha per a tant si tens aigua corrent a casa. Que, als constructors, se’ls han d’exigir habitatges dignes, amb llum i ventilació (i a un preu assenyat) i que s’ha de prohibir per llei treure al mercat immobiliari o de lloguer cofurnes infrahumanes. Bona cosa serà si ens acostumem a valorar el consum de proximitat, a apreciar la feina dels pagesos i a menjar d’acord amb el clima i les collites. Que el comerç en línia és còmode i pràctic, però que a la botiga del barri es pot triar i remenar i comentar la jugada.