Qui gosa fer previsions?

Des de fa molts mesos només es parla de pandèmia i del maleït coronavirus. I des de fa unes setmanes, les eleccions catalanes s’han afegit a les primeres pàgines dels diaris. Aquests dos temes ocupen la major part dels mitjans de comunicació, sigui la premsa, sigui la ràdio o la televisió. L’economia sembla haver desaparegut del tot, si no és per les queixes continuades dels empresaris afectats pel confinament, que no els permet obrir el negoci, amb la pèrdua que això suposa. En aquest darrer punt, em sembla que la Generalitat s’ha equivocat prenent el camí del mig. Ha volgut mantenir bones relacions amb els comerciants que veien la seva botiga gairebé tancada i al mateix temps amb els científics que li demanaven unes mesures més contundents. El resultat és que no ha aconseguit satisfer ni els comerciants ni els científics. Els països que sembla que se n’han sortit millor són els que han aplicat mesures extremes durant un curt període de temps.

En tot cas, l’economia ha desaparegut de la majoria de mitjans de comunicació i només es permet que tregui el nas en forma de previsions. Aquestes previsions resulten ser l’aposta més difícil que tenim els professionals de l’economia. De fet, n’hi ha per a tots els gustos. N’hi ha que anuncien la fi del món amb un proper virus que no trobarà vacuna, o es queda amb una xifra petita d’afectats per la pandèmia d’uns 1.500 milions de morts. Altres són més optimistes, consideren que l’actual Covid-19 s’acabarà aquest proper estiu i que ja quedarem al marge de pandèmies similars, però no donen la raó d’aquesta solució tan satisfactòria.

Ningú pot fer una previsió perquè les dades de què es disposen porten totes elles un signe d’interrogació final. Quan s’acabarà la pandèmia? Aquesta és la primera pregunta que ens hem de fer i que ningú gosa contestar. Què passarà amb el Tercer Món quan la pandèmia s’hi escampi? Desapareixerà la població africana i se solucionarà així el problema d’aquell malaguanyat continent? Però tenim també altres preguntes per fer-nos i que no podem contestar: la vacuna ens ha arribat molt ràpid, però no acabem de conèixer el virus. El resultat d’una anàlisi més profunda ens pot donar bones o males notícies: i si el virus es reprodueix en els vacunats? I si a les variants sud-africana, brasilera i britànica s’hi afegeixen les de cinquanta països més del món. Hem necessitat poc temps per trobar la vacuna, un fet admirable, però en canvi sabem molt poc de les seves possibles conseqüències a mitjà i a llarg termini.

Trobo a faltar les notícies econòmiques, en primer lloc perquè les empreses hi són, tot i que algunes treballen i altres no; en segon lloc, perquè no sabem el gruix del mal que la pandèmia està ocasionant. Pel que diuen, les oscil·lacions són de 0 a 100, de manera que no ens aclareixen res. En tercer lloc, perquè els mitjans de comunicació, que són els que ens han de dir el que passa, hi dediquen poques ratlles, i no dic pàgines. Soc una persona que retallo les notícies econòmiques que m’interessen i des de fa una temporada m’he quedat sense feina. Els pocs retalls que trobo estan relacionats amb les excelses opinions dels economistes més excelsos i les seves conclusions em deixen glaçat i no em diuen res de nou.

Si sabéssim tan sols quan s’acabarà aquest maldecap, potser podríem dormir una mica més tranquils. Però algú gosa fer aquesta nova previsió?