L’actitud

Diumenge a la nit, a la mateixa hora que ja s’havia escrutat gairebé el cent per cent i el resultat ja s’albirava que seria el que tenim, és a dir, que caldria la política de pactes, un servidor llegia un llibre. Era clar i s’ha demostrat que es necessitarà una actitud empàtica no tant amb els que s’hagi de pactar –que també–, però trobo que s’han de posar en la pell dels electors, que majoritàriament han tornat a votar per un govern independentista. Un executiu que tingui diverses sensibilitats, just les que s’adiuen amb les tres forces representades per una voluntat independentista d’esquerres, catalanista i social: ERC, Junts i la CUP. Doncs, a aquella hora, estava llegint unes línies d’un llibre que ara em semblen premonitòries. Mirin: “Les ideologies són importants, però sempre s’han de relativitzar perquè són massa estructurals, massa esclaves d’un moment històric determinat. En canvi, les actituds modifiquen el cervell humà i fan que puguem créixer en racionalitat i en sensibilitat, en capacitat de captació de la complexitat i en la necessitat, per tant, de pactar amb els altres. Les ideologies acaben marcant graus de dominació i, per tant, han de resoldre des del conflicte la qüestió d’una actitud de pacte. Si s’actués ja d’entrada des de l’actitud, ens evitaríem molts maldecaps.” Les diu en Marc Giralt, un músic, no pas un polític. És el personatge central de la novel·la Simfonia de tardor, de Vicenç Llorca, que acaba de publicar Columna. Lluny de la política, Giralt toca altres qüestions, però en un moment de la conversa amb la persona que li ha retornat la música a la seva vida fa aquesta reflexió. No cal canviar les ideologies, sinó l’actitud.