No hi ha futur i tenim por

És una menor d’edat, va participar en la manifestació de Barcelona contra l’empresonament de Hasél i és amiga de la jove que hi va perdre un ull. Així es va expressar dijous en el programa de Josep Cuní. Ràbia: “Volíem demostrar que estàvem enfadats llançant ampolles als antidisturbis, un agent em va apuntar i vaig esquivar el tret que va tocar la meva amiga.” Culpa: “Encara que no em penedeixo del que vaig fer, em sento culpable perquè ella s’havia comportat de manera pacífica, no havia emprenyat la policia; si algú havia de resultar ferida havia de ser jo.” Causa: “Volem ser lliures i volem tenir futur. Últimament el jovent està... no ho sé... Parles amb amics i ningú té cap esperança, veus les notícies i només passen injustícies, per més que facis, publiquis a Twitter o protestis no aconsegueixes res.” Violència: “Condemno la violència però encara condemno més la situació en què ens trobem el jovent; sembla que l’única forma que tenim perquè se’ns escolti és destrossar-ho tot.” Por: “Sé que hi ha gent que ho aprofita per saquejar o fer bretolades, però la majoria no som així; els joves el que realment tenim és por perquè no veiem futur i ens autodefensem.” No em fixo avui en el dret a la llibertat d’expressió i els seus límits, ni en la modificació del Codi Penal, ni en els espontanis professionals dels aldarulls, sinó en el malestar de fons i la manca d’expectatives que transmet aquesta menor. Ajuda a entendre una realitat que reclama resposta política, i no baralles partidistes, i encara menys performances frívoles, pedra en mà. Quina vergonya!