No ho sé

He escoltat a un representant sindical dels Mossos dir a la televisió que, a la noia a qui li han tret un ull amb una bala de foam –que s’han de disparar a l’abdomen–, potser li va passar que en aquell moment es va ajupir. I s’ha quedat tan ample. Però el crític de televisió de torn ha vist un rètol més o menys afortunat. I s’ha indignat, és clar. No diré que el savi assenyala la lluna i el neci mira el dit, perquè cadascú mira on vol. Però aquest és part del problema. Que tothom mira on li interessa. Els uns s’esforcen a assenyalar tares del sistema i els altres agafen la nova resposta de manual: “Espanya és una democràcia plena segons The Economist.” I ja està, tema liquidat. Ells van córrer davant dels grisos, ells van fer la Transició i tot és perfecte i collonut. Això ja fa anys que ho sentim i ja sabem que la immensa majoria dels intel·lectuals que han monopolitzat els mitjans de comunicació s’han tornat de dretes. I, el que és pitjor, no ho saben. Si alguns dels seus referents aixequessin el cap, fugirien corrent. El problema és que ara ja no estan menyspreant la generació que els seguia, que més o menys podia tenir uns codis similars. El problema és que ara estem parlant d’una generació de la qual no tenim ni idea. M’ha fet gràcia veure com la filla d’un presentador de notícies n’ha fet una conya a TikTok. Perquè mai n’hem tingut ni idea, però és que ara, per començar, no miren ni la televisió. I els volem fer de portaveus. Que si volen això, que si això altre. Si un dia llegeixen un diari, miren la televisió o escolten senyors parlant a la ràdio, es faran un fart de riure. O no, perquè no en tinc ni idea.