Girar full
És evident que quan llegim o escrivim una novel·la ens cal girar full, en finalitzar una plana, per seguir l’argument que se seguirà.
Però també és cert que en reprendre la lectura o l’escriptura, si l’hem deixada uns dies, va molt bé rellegir algunes pàgines anteriors per situar-nos al punt on havíem quedat.
I, com que sento alguns polítics, referint-se a la situació catalana, repetir molt sovint que hem de girar full, va bé recordar que per situar-nos de ple en el present per encarar el futur, hauríem de repassar, si més no, algunes de les pàgines anteriors en què la ciutadania va ser la protagonista: les nombroses i magníficament organitzades diades nacionals de Catalunya, per posar només un exemple.
I si en dir girar full volen dir oblidar, ¿podem oblidar que tenim des de fa més de tres anys membres del nostre Parlament empresonats o exiliats?
D’acord: girar full, mirar endavant, però de primer, girar un plec de fulls tràgics enrere, llegir-los i interpretar-los detingudament i, millor encara, repassar la història sencera de la nostra nació, tan sovint durament oprimida.
Barcelona