Vint mil morts!

Que el president de la Generalitat Quim Torra tenia tota la raó i més quan, en les primeres setmanes de la pandèmia, reclamava urgentment un confinament més estricte ja fa dies que està força clar. Ara, però, un estudi conjunt de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa ho certifica amb dades que fan feredat. Sobretot si pensem en tots els atacs i desqualificacions, insults inclosos, que va rebre qui, mesos més tard, seria destituït il·legítimament del seu càrrec pel poder judicial espanyol.

Cal llegir-ho dues o tres vegades per agafar plena consciència de la barbaritat que va suposar no haver fet cas del que reclamaven Torra i molts experts epidemiòlegs. Ras i curt, l’estudi conclou que si s’hagués iniciat el confinament domiciliari set dies abans del que es va fer, s’hauria salvat la vida d’unes 20.000 persones a tot l’Estat.

Poca broma. Estem parlant de 20.000 ciutadans que ara no hi són i que amb tota probabilitat hi serien. 20.000 persones a qui la incompetència d’un govern espanyol orgullós i entossudit en l’ordeno y mando va condemnar irremissiblement.

El físic i catedràtic del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas, un dels responsables de l’estudi, certifica que tant el president Pedro Sánchez com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com el cap d’Emergències, Fernando Simón, van rebre informes detallats sobre la gravetat de la primera onada i que la van obviar fins a retardar el confinament estricte molt més del que ells aconsellaven i del que també es reclamava des de Catalunya. “Tant el president Torra com els consellers Buch i Budó ho van entendre des del minut 1”, ha recordat Arenas, que insisteix en la necessitat de ser “proactiu” sempre en l’epidèmia.

Més clar, l’aigua. I potser ara no és el moment, però seria desitjable que, algun dia, es reconegués la bona feina del president Torra i se li demanés perdó per com se’l va menystenir. Hi ha greuges que clamen al cel i aquest n’és un.