Indústria amb cap de fang

El Camp de Tarragona és un territori notablement industrialitzat. La gent senzilla creiem que la indústria s’associa amb la feina, i la feina l’associem al benestar de tothom. Devem ser molt beneits.

Sembla que hi ha escoles d’Economia i Empresa, segurament molt privades, que revelen la veritat als seus estudiants i que els fan veure que l’únic important d’una indústria no és el que produeix, sinó el que guanya. Tampoc es pot dir que baixem de la figuera, que ja se sap que una indústria es munta per enriquir-se, però tradicionalment els propietaris tenien una mínima idea de quin era el producte que sortia per les portes de les seves fàbriques. Avui dia bona part dels propietaris de les indústries són accionistes repartits per tot el món que no saben ni on són, ni a què es dediquen les empreses i només miren la rendibilitat a curt termini de les seves accions. En aquestes que els gerents volen tenir als propietaris contents, i només tenen al cap els guanys a curt termini per justificar el sou. Els és igual si es fabriquen portes o es planten melons. Només es mira el guany immediat, i si aquest no és el que vol, no es té cap mirament en suprimir les parts menys lucratives de l’empresa, no és que es desmuntin les seccions ruïnoses de les empreses, sinó que les que generen beneficis, però per sota del previst, estan abocades a la supressió, ras i curt.

Mirar només la pela el que provoca en primera instància són conflictes laborals. La segona fase és atur i desindustrialització del territori, i en una tercera una degradació social que és ben patent quan sortim al carrer. No heu vist més gent dormir pel carrer o pidolant? Les desigualtats porten a la delinqüència, a la violència i a una situació social que no vol ningú.

La gent vol treballar en unes condicions dignes i contribuir amb la seva força de treball a l’economia productiva, i això hauria de ser més prioritari que no l’economia especulativa, perquè si no, tots hi perdem, fins i tot els que es pensen que hi guanyen.