Història d’un ciutadà exemplar

Friedrich Karl Berger era un ciutadà exemplar d’Oak Ridge, petita ciutat de Tennessee on va treballar en una fàbrica, es va casar, va tenir una filla, va ser avi. Una vida com la de tants altres veïns, un anar fent amb discreció, bon dia i bona nit. Però la història és tossuda i s’obre pas. El 1950 es van descobrir uns fitxers en un vaixell enfonsat al Bàltic i un treball minuciós d’investigadors del Departament de Justícia dels EUA el van assenyalar com un dels guardes del camp de concentració de Neuengamme, a tocar d’Hamburg, on més de 42.000 presoners russos, holandesos i polonesos van morir de fam i turments. Ara amb 95 anys el passat el ve a buscar i, després de perdre una llarga batalla legal, ha estat extradit a Frankfurt i interrogat com un dels últims nazis vius. En arribar a casa, Berger va assegurar que quan va fer el que va fer era un jove de 19 anys sense consciència i que la seva extradició, 75 anys després, és ridícula. Alguns mitjans s’han preguntat si els judicis tardans són necessaris quan els inculpats enfronten el final de la vida. Què n’opinen? Per la meva part, crec que si el delicte no és jutjat continua castigant cada una de les víctimes i es va diluint la brutalitat dels règims que van convertir el terror i la repressió en arma de dominació. El pas del temps no és cap pretext. Tampoc a l’Estat espanyol, on la llei d’amnistia va garantir la impunitat dels guanyadors de la guerra, que ells mateixos van aixecar. Algun dia es jutjarà el franquisme com s’ha jutjat el nazisme? Un acte de reparació, solvència democràtica i educació cívica absolutament bàsic.