Com retraten els reis

Mitjans dels seixanta. S’ha inaugurat l’aeroport Girona-Costa Brava. Cinc parelles. Duen una bona estona i un d’ells crida a la fotografia de record. És el començament de les càmeres a l’abast ciutadà i que al grup n’hi hagi una fa luxe i categoria. El retratista crida a compactar per enquadrar. Insta els visitants que circulen a aturar-se. Fa tot tipus de meneios. Dona instruccions que creen expectativa. “Esteu tots preparats?”, crida. Un de la colla, situat a la dreta de la que havia de ser la imatge d’aquella primavera, va estremir. Tard, però la va veure venir. El fotògraf no duia càmera. El veu com es gira d’esquena al grup. Flexiona el cos. Els enquadra amb la gropa i enmig del silenci manat deixa anar una petarrellada de tal magnitud i sonoritat que els que posaven i els que s’ho miraven no troben comentari a fer ni lloc on posar-se. El fotògraf, impertèrrit i convençut de la seva grandesa, es gira als companys estupefactes. Riu i crida. “Què? Heu quedat ben retratats?” El mateix crida l’emèrit a tots els joancarlistes un dia i un altre, després d’ensenyar-los la gropa. “Què? Heu quedat ben retratats?” Aquella tronada va desfer la colla. El joancarlisme l’ha transformat al felipisme. Diuen que el fill ha fet net i és model d’exemplaritat i transparència. Tan transparent que si el senador Iñarritu (sense el seu grup no governarien) els pregunta el cost de la festa d’Abu Dhabi, se li posen de gropa i el retraten. Pitjor que una petarrellada!