No és només la Brimo

Estava clar que, si l’efecte Illa resultava un nyap i la victòria independentista del 14-F era sonada, el volum de la repressió pujaria decibels. Fins i tot en les anàlisis electorals se’ls ha vist el llautó. Des del minut 1 del recompte estan venent la moto que els vots perduts per l’unionisme reflecteixen, precisament, la seva fortalesa. Diuen que el ciutadà unionista ja no percep l’amenaça independentista, ja no té cap por que Espanya es trenqui com passava el 2017 i ja no li cal votar. Sap (diuen) que l’Estat (en minúscules i en majúscules) no ho permet. Ja feia quinze dies que repetien aquest sermó, era l’hora de tornar a l’acció i la fiscalia ha posat en marxa una altra mostra de diàleg. Sense taula. Directament des de la barra. Querella a la mesa del Parlament deu dies abans que es constitueixi la nova! Per potalluents, però, els Mossos. A sis dies de les eleccions del Barça! No sé si hi ha una operació Barça telonera de l’operació Catalunya, però sí que sé que, pel que fa als Mossos, s’ha de parlar de més coses que de la Brimo. Se’ls estan encomanant massa tics de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. Un any després de tenir en marxa un procediment, què pensen trobar en un escorcoll a la suposada cova d’Alí Babà més enllà del ressò mediàtic i l’ambient a les xarxes? Hi havia cap necessitat ni proporcionalitat en la detenció de Bartomeu i els seus directius més enllà del ressò mediàtic i l’ambient a les xarxes? No se’ls podia haver citat per a aquest matí al jutjat i no en parlem més?