Plantat a Seat i on vagi

Malgrat que en els últims temps hem vist de tot, el lògic és que un govern independentista i republicà no faci el paperet a una monarquia com aquesta quan ve a fer-se una fotografia de propaganda. Ni per una pretesa lleialtat institucional. Ni per un fals sentit de la bona educació. Ni per l’amanida orgue que representa tots els catalans. Ni per la cara dels empresaris que coorganitzaven i llepaven la petja del seu pas. Ni per les bavalles que feia quaranta-vuit hores que li queien al president del comitè d’empresa de Seat. Per respecte als seus electors, independentistes i republicans, al govern li ha d’importar un rave que els aparells de propaganda espanyols provin de construir una agenda catalana al fill del d’Abu Dhabi i germà de les infantes vacunades. Que busquin les complicitats que vulguin, però que tinguin clar que no faran xantatge al govern. Que entenguin que el rebuig a la monarquia no és estètic, i també que el moviment no era cap soufflé. Que entenguin que no la volem, i que els independentistes i els republicans el plantaran a la Seat i allà on vagi. Posats a fer, també estaria bé que algú expliqués als Mossos que tenim tot el dret del món a desplegar pancartes, i a les esthéticiennes del govern espanyol, que ahir varen muntar la foto de Martorell i abans-d’ahir la de la piconadora d’armes d’ETA, una pregunta: Quan faran un acte simbòlic de destrucció dels GAL, del terrorisme d’estat? Quan li passaran la piconadora?