Raça humana
La conciliació és un bé públic
Llegim amb expectant satisfacció que el Ministeri d’Igualtat ha acordat amb les comunitats autònomes destinar 190 milions per crear una xarxa pública de cuidadors i cuidadores professionals a fi i efecte d’atendre menors de 14 anys mentre les mares són a la feina. Es tracta d’un projecte pilot que s’encara en la bona direcció: facilitar la conciliació i crear ocupacions de qualitat, si bé –com ja es reconeix– caldrà ampliar-lo i incrementar-ne la dotació en successives edicions; el 2021 es dirigirà de manera prioritària a les famílies monoparentals –el 80% estan formades per dones–, a víctimes de violència masclista, a treballadores en atur de llarga durada o a llars on hi ha també persones grans o malaltes. Cada comunitat valorarà en funció de la renda i de les respectives càrregues el perfil idoni per rebre aquest servei, que haurà de ser totalment gratuït per a qui no disposi de recursos. Els fons s’han assignat en funció de la població i altres variables, i a Catalunya, en concret, li correspon 23,2 milions; valdrà la pena fer-ne el seguiment. És una realitat prou coneguda que la majoria dels contractes a temps parcial els executen les dones i que el 97% manifesten que no tenen cap altra alternativa, ja que damunt seu recau el gruix de la responsabilitat familiar. Sí, encara és així, segons dades de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, per a elles la proporció de treball no remunerat està augmentant, i ja sabem on es concentra i de quina forma dificulta o anul·la seva promoció professional i autonomia personal. Aquesta xarxa ha de funcionar, la conciliació és un bé públic.