Catalunya, amb govern

Divendres ha de començar la nova legislatura després del 14-F. S’obre una etapa parlamentària en què per primer cop l’ independentisme serà majoritari i amb aquesta evidència els independentistes demanen de tot sense poder esperar a curt termini res de concret. Els dos precs independentistes: l’amnistia i l’autodeterminació van per llarg i seria un avenç en primera instància que el Consell de Ministres facilités els indults dels presos del procés i que el govern espanyol estigués disposat a una taula de diàleg per negociar temes concrets. Divendres el ple del Parlament reunirà els 135 diputats després d’un any de confinament. Una primera sessió per elegir el president o la presidenta i la mesa. No serà una sessió normal. Serà fora de l’històric hemicicle i amb mascareta. Hi haurà una presidència d’edat formada per Ernest Maragall, de 78 anys, un diputat del PSC (David González, de 25 anys) i un altre de Vox (Alberto Tarradas, de 24 anys). El criteri de l’edat fa que el Parlament no pugui complir amb la paritat home/dona. Un criteri que caldria revisar, i més ara que la data s’escau a la setmana dedicada a la dona. La mesa d’edat haurà de decidir si els diputats i exiliats Lluís Puig i Meritxell Serret poden delegar el vot si així ho reclamen els interessats. El PSC i Vox hi estan en contra, fet que provocarà el primer daltabaix de legislatura quan precisament l’objectiu és anar per feina. Hi ha coincidència en la urgència que hi hagi govern com abans millor, paralitzar la situació només serveix per estratègies de curta volada. El govern no serà abans del 26 de març. Significaria una imprudència anar més enllà, que quedi encallat i que s’esgoti el termini de dos mesos i, fins i tot, que hi hagi sensació de repetir eleccions. A Martorell hi havia penjada una pancarta que deia: “Catalunya no té rei”. No cal que ningú pengi la pancarta “Catalunya no té govern”....