Gestos que no arriben

Arancha González Laya, ministra d’Afers Estrangers, va ser la primera portaveu del govern espanyol a sortir a comentar la votació del Parlament Europeu a favor de l’aixecament de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Va dir, entre altres coses, que de l’eurocambra arriba el missatge que “els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa” i, en aquest sentit, va assegurar que el govern de Pedro Sánchez ha allargat la mà a les forces polítiques catalanes per buscar-hi una solució mitjançant el diàleg i la negociació. Deixant a banda la inevitable sensació de cinisme, de quina negociació parla la ministra? Hi és i no l’hem vist? On són els gestos tan esperats per destensionar la vida política a Catalunya? La reforma del delicte de sedició, els indults als presos independentistes, una sortida per als exiliats de Brussel·les, la fi de la repressió contra els milers d’encausats per l’1-O, la mesa de diàleg... on són totes aquestes propostes, que costen tant de veure? I la desjudicialització de la confrontació política de què tant parlava Sánchez? És això, el “girar full” que prometia Illa? A la Generalitat se li pot exigir responsabilitat i al govern més progressista d’Espanya, no? Per què no obre cap porta cap a l’entesa? En què es diferencia del PP?