No llancin la tovallola

Els entenc molt bé, perquè he estat temptada moltíssimes vegades de fer-ho. De bon matí, poses la ràdio, mires les portades dels tabloides, escoltes els primers titulars dels televisors i hi ha molts dies que, amb l’allau d’històries dramàtiques i injustes que ens arriben d’arreu, venen ganes de llançar la tovallola. És aleshores quan, en un acte de fe, més lligat a l’inconscient que a la pròpia voluntat, continues escoltant els locutors o els presentadors o bé et perds pel racons de les pàgines del diari per descobrir aquelles notícies que t’ajuden a reconciliar-te amb el món. Dimecres, per exemple, em va emocionar veure per TV3 com les joves de l’equip espanyol de natació artística preparen, per als Jocs de Tòquio, una rutina tècnica, fusió de flamenc i música japonesa, interpretada en llenguatge de signes. La seleccionadora Mayuko Fujiki va explicar que l’objectiu és que les persones sordes gaudeixin de l’espectacle. Quin gran minut i mig de vídeo! Va ser el mateix dia que en aquest diari explicàvem, en una notícia en format breu, que la religiosa Núria Calduch, reputada biblista, havia estat nomenada pel papa nova secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica. L’havia tinguda de professora a l’escola Natzaret d’Esplugues de Llobregat. Ja aleshores era brillant. Felicitats!