Pancho Villa

Massa vegades hem sentit a dir aquella expressió d’“era com l’exèrcit de Pancho Villa” per definir una acció desorganitzada, una cosa destinada al fracàs per la seva manca de preparació mínima. Pensava en la injustícia d’aquesta manifestació justament quan es commemorava un dels episodis més sorprenents de la vida d’aquest revolucionari mexicà. Nascut com a Doroteo Arango, fill d’una família de jornalers molt humil, va passar per la vida de bandoler abans de convertir-se en un dels caps visibles de la revolució mexicana. I així, el març de 1914, quan Mèxic es trobava immers en una guerra civil entre els que pretenien fer realitat el canvi social i els que el volien aturar, Pancho Villa va tenir la gosadia d’entrar en territori nord-americà, atacar la localitat de Columbus i matar desenes de militars de l’exèrcit d’aquell país. La resposta no es va fer esperar, i el president Thomas Woodrow Wilson va enviar més de 10.000 soldats, dirigits pel general John Pershing, futur heroi en la Primera Guerra Mundial, a capturar, viu o mort, Francisco Villa. Després de prop d’un any de buscar el revolucionari per tot l’estat de Chihuahua, els militars nord-americans van haver de tornar a casa escorreguts i amb la cua baixa. Per la seva part, Pancho Villa va declarar: “Van arribar com àligues i se’n tornen com gallines remullades.” A partir d’aquí, el mite de Villa es va fer més i més gran, malgrat la seva posterior derrota i –com l’altre gran revolucionari mexicà, Emiliano Zapata– després del seu assassinat, un 20 de juliol de 1923.