En alarma, acords

Fa un any que Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma que va centralitzar les competències i que se suposava que implicaria un esforç conjunt de tot l’Estat davant un embat viral inèdit, que ja s’ha emportat més de 72.000 vides a l’Estat. La pròrroga està vigent fins al maig, però sembla que els partits polítics, sobretot a escala estatal, han oblidat que calia remar alhora contra el virus i la crisi de salut, social i econòmica que perdurarà molt més en el temps que la vacunació. No n’hi ha prou amb un descens de l’11% del PIB estatal, ni amb la pobresa sobrevinguda –800.000 persones més–, o el mig milió d’aturats a Catalunya, per exemple, per centrar l’atenció en la gestió?

Sánchez renuncia a resoldre problemes, com ara el diàleg amb Catalunya. No afronta els indults als presos. Busca el suport d’uns Ciutadans prop de la desaparició i se’n crea de nous. El fracàs de la moció de censura a Múrcia dona ales a Isabel Díaz Ayuso, “IDA”, a Madrid, apropa el PP a Vox i mina la paciència d’ERC amb la “governança” del PSOE.

Massa tàctica política quan l’esvoranc de la Covid està per tancar. Un dels errors de l’Estat en la gestió de la pandèmia, a banda de falta de material, de previsió, centralització, la manca d’ajuts als sectors econòmics malmesos... ha estat l’absència de consens polític. Fins i tot s’ha emprat la gestió de la pandèmia per fer-ne partidisme, com ara el d’Ayuso presentant-se com la defensora de l’economia, tot i el lideratge de morts de Madrid. Acords que, si s’assolissin, s’haurien de complir, no com s’ha rebregat el pacte contra el transfuguisme.

Consens que haurien de tenir en compte també els partits catalans. Els unionistes, no caient en temptacions d’esquerdar acords de país com ara la sanitat, l’escola en català, l’arraconament de la ultradreta i la seguretat ciutadana; i els independentistes a l’hora de vestir el govern que haurà de conviure amb la repressió i administrar la represa. Borràs carregant contra Torrent i la CUP avisant que se’ls menysté no auguren bon clima per a la ineludible negociació.