Lideratge

Un líder és un dirigent, segons l’Enciclopèdia. Em sembla una definició molt pobre i ben allunyada del meu criteri. Un líder és una persona amb capacitat i autoritat per a dirigir un grup, un partit polític o una comunitat nombrosa com pot ser un equip de futbol. Per fer-me entendre: un líder polític aconseguiria la unitat entre els partits independentistes catalans utilitzant la seva autoritat personal i el seu caràcter. Sense lideratge, que és la situació en la qual ens trobem, es pot avançar, però costa més i les possibilitats de fracàs són més altes.

Estem passant una etapa de manca de líders: a Catalunya, a Espanya i a Europa, així com a la resta de països desenvolupats. Al Tercer Món abunden els nomenats líders, que són dictadors purs l’autoritat dels quals es fonamenta en el control de les armes, el suport de l’exèrcit i la manca de principis morals.

Després de la Segona Guerra Mundial, Europa va tenir uns quants líders de gran categoria, com Adenauer, Spaak, de Gasperi. Deixo al marge, però menciono, Churchill i De Gaulle, perquè no estic segur de situar-los correctament perquè tenien unes característiques que superen el concepte que tinc d’un líder, per sobre o per sota del dirigent amb autoritat. Un líder és carismàtic i al mateix temps humil. Sort en vam tenir d’aquells personatges, que van saber liderar un continent ensorrat per la guerra. A Europa, en l’actualitat, nomes trobo la cancellera Merkel, que està a punt de jubilar-se.

Els líders es fan. No neixen amb capacitat de lideratge. D’aquí que tinc l’esperança que en surtin dels polítics que tenim. Existeixen també els negatius. Hem tingut la sort de deslliurar-nos d’un personatge tant estrafolari com Donald Trump. Que Déu ens guardi de líders d’extrema dreta i psicòpates, com Hitler i Mussolini! I Franco no era un líder, sinó un assassí, mancat de tots els principis morals tradicionals, substituïts per aquells que ell anava creant.

Un líder tampoc és una boníssima persona. Jordi Pujol era un líder i ho va demostrar durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya. Un líder és un home que dura, que sap rebre i tornar batzegades; és un home o una dona de diàleg, que pot convèncer els interlocutors amb les seves paraules i el seu exemple. Acostuma a tenir una visió a mitjà termini que els altres no tenen. L’autoritat només s’aconsegueix quan es tenen uns quants anys d’experiència al darrere.

Un líder pot ser substituït per un grup de persones cohesionades i que actuen coordinadament, sense que cap es distingeixi. Però és difícil. El que passa més sovint és que hi hagi alguns enfrontaments o projectes divergents, que és el que ens passa ara al voltant del projecte polític independentista, en el qual tothom parla d’unitat, però tots aspiren a tenir-la si ells poden ocupar el primer lloc.

Els grans projectes han tingut sempre líders que s’han fet respectar pels seus amics i pels qui no ho són.

Ho deixo aquí, perquè tinc por d’embolicar-me. Tinc clar que no sóc ni he estat mai un líder i és per això que goso parlar-ne des d’una certa distància. Els qui estimem la història sabem perfectament que no estem a l’altura de les persones sobre les quals escrivim. El nostre talent, en tot cas, és veure les virtuts o els defectes dels altres. I tenir la capacitat de comprendre la necessitat d’un líder, en un equip de futbol o en un partit polític. En aquest moment, m’interessa més el segon que el primer.