De set en set
Iglesias, el ràpid
A La Moncloa les tensions lògiques de la coalició han anat agafant cada cop més volum, i des d’ahir hi deu córrer ara més l’aire a causa de la sorprenent sortida d’Iglesias cap al tauler electoral madrileny. Un moviment ràpid del líder de Podem, un reconegut estrateg, amb diversos objectius. Pretén evitar uns mals resultats electorals a la capital espanyola, el menjador de casa, que els empetitirien encara més i fins a límits difícilment suportables. Després de les successives derrotes en els comicis al llarg i ample de l’Estat i de les esquerdes internes, Podem s’ha allunyat de la posició de ser alternativa real de poder. Per ara es tracta de conservar i, si es juguen prou bé les cartes, potser ampliar. Si continuen com en els últims temps, els pot acabar passant com a l’altra frustrada alternativa a la política bipartidista, però en el camp de la dreta, a Ciutadans. Així que mentre els d’Arrimadas seguien ahir escrivint el seu epitafi, Iglesias optava per posar-ho tot sobre la taula.
Per la seva ambició i objectiu, Iglesias executa un moviment de peça idèntic al que a la dreta ha fet Ayuso: intentar quedar-se amb tot l’espai del propi camp ideològic. El perill real que representa Vox li dona el motiu més que justificat davant dels seus per saltar a la sorra de la campanya, davant la parsimònia del PSOE. Ràpid i esmolat, Iglesias aposta primer per la recosida interna amb l’absorció directa de Mas Madrid tot allargant una mà letal, però difícil de rebutjar, a Errejón. Podem també calcula rendibilitzar la feblesa del candidat socialista madrileny, un inexplicable Ángel Gabilondo.
D’altra banda, ja sabíem que Iglesias governa internament com els de la vella política. Així que els llargs debats congressuals no se li posen gaire bé. Directe a porta, ahir també va apuntalar com a successora Yolanda Díaz, qui ara té un atri immens per projectar-se com a líder del partit.