De set en set
El vi i els molins
Terra de bons vins i d’oliveres centenàries, de paisatges picassians, de cellers cooperatius modernistes; terra que va ser marcada per la batalla de l’Ebre i que mostra com poques altres el testimoni d’aquell conflicte bèl·lic. I terra, també, que figura en els estudis com una de les que té un risc més gran de despoblament de Catalunya. Aquest és l’esquelet de la Terra Alta, una comarca que per una banda ha anat dissenyant una bona oferta enoturística, però, per l’altra, li han ben posat el dit a l’ull per la instal·lació desproporcionada i excessiva de parcs eòlics i fotovoltaics. No és l’única. El mon rural català del sud concentra el 65% de les instal·lacions d’energia eòlica que hi ha a Catalunya. Però és la Terra Alta la comarca que, tota sola, té el 25% dels molins. No seria falta si no fos per l’excés. Ningú no es manifesta en contra de les energies renovables, però aquesta massificació en una part del país que històricament ja s’ha hagut de veure com l’abocador de Catalunya ha generat la protesta de diversos col·lectius, començant pels mateixos pagesos i els responsables de les DO i acabant en les organitzacions ecologistes. El mal no és la implantació de les energies renovables, el mal és l’excés en una zona del país que ja ha complert, i massa, la quota com a generadora d’energia. Ens trobem que les comarques amb menys consum energètic són les que més energia produeixen. I a això s’afegeix el fet que les empreses promotores de les renovables paguen un preu per hectàrea que fa difícil que el pagès pugui rebutjar-lo. L’Associació Terra Alta Viva, que veu la massificació com “l’amenaça més gran” que viu la comarca, està presentant informes tècnics i desfavorables contra les catorze centrals eòliques projectades al territori. El model energètic que volem ha de trobar l’equilibri entre els molins i el vi; entre l’economia i la preservació del món rural.