La punta del pebrot vermell

En Raül ensenya un ufanós pebrot vermell amb la punta lleugerament arrugada; l’escapça d’un tall i a la cassola, que és de bon aprofitar. Molt encertat, segur que nosaltres també ho practiquem a casa, però potser no pensem prou en el fet que la desigualtat alimentària, sigui a escala planetària, sigui en l’escala de la comunitat de veïns, té una estreta relació amb el malbaratament de productes, en les tones de pebrots llençats –seguim amb l’exemple– a causa d’un aspecte deslluït. Ens en fa prendre consciència l’organització Nutrició Sense Fronteres, que treballa per a garantir el dret a una manutenció digna per a tothom amb criteris de sostenibilitat mediambiental: la fam continua sent el principal factor de mortalitat al món. A Catalunya, en concret a Barcelona i a l’àrea metropolitana, l’ONG planta cara a la pobresa a través del projecte Comparteix el menjar, iniciat el 2012 quan la primera crisi ja castigava amb duresa els col·lectius més vulnerables: es tracta de recuperar allò que sobra als hotels, restaurants, càterings o supermercats i distribuir-ho a entitats del tercer sector, que ho fan arribar a qui ho necessita. El 2020 s’han repartit 147.500 kg de menjar (un 240% més que el 2019) i s’ha engegat la iniciativa Cuines solidàries, on, des de la proximitat del barri, algunes empreses i cooperatives –entre les quals hi ha Ca la Rosa, on trobem en Raül– han elaborat 79.000 menús de gran qualitat a partir d’excedents alimentaris. Davant circumstàncies molt adverses hi ha qui innova, imagina estratègies i uneix esforços per donar-hi resposta i és bo que hi donem valor.