S’esperen al cementiri

Que el Ministeri de Drets Socials i les diferents comunitats autònomes hagin acordat que el 2021 s’injectaran 623 milions d’euros per millorar el sistema de prestacions per a qui es troba en estat de dependència podria fer disminuir la llista d’espera de 100.000 persones, segons calcula l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials. Seria ben necessari, una autèntica prioritat perquè les dades actuals són humanament indecents: a finals del 2020 hi havia 373.799 ciutadans que necessitaven atenció sense accedir-hi i 55.375 s’havien mort esperant-la. De març a desembre, el 79,4% dels que van sortir de la llista no ho van fer per haver rebut suport, sinó per haver perdut la vida durant el tràmit; 8 de cada 10 s’estan esperant al cementiri, com ha comentat amb amarga ironia una dona que pateix una discapacitat. I és que molts dels sol·licitants no disposen –per edat, per malaltia– del dilatat temps de resolució dels respectius expedients, que és d’una mitjana de 14 mesos, amb notables diferències entre les comunitats: 30 mesos a les Canàries, 23 a Andalusia i a Extremadura, 19,2 a Astúrias, 17,3 a Catalunya; i per la banda baixa, 2,5 a Ceuta, 4,6 al País Basc. La pandèmia ha agreujat un dèficit de recursos que ja es va accentuar amb les retallades del 2012. Cal una iniciativa ambiciosa perquè sigui efectiu el dret a la protecció per a qui pateix situacions de forta vulnerabilitat perquè pugui millorar la seva autonomia o afrontar dignament el darrer tram; la llei 39/2006 de 14 de desembre així ho preveu i ja és hora que es compleixi.