Clam a la llibertat

Quina va ser la darrera vegada que vàreu llegir el que realment us venia de gust? Així comença l’últim llibre de Sebastià Portell, Les nenes que llegien al lavabo. Entre la narració autobiogràfica i l’assaig reflexiu, el llibre vindica el fet de llegir per plaer i no per obligació. Hi ha qui s’ha tancat al lavabo per llegir el que se suposava que no havia de llegir. Hem estat un cos lector en l’espai menys noble de la casa. Entre l’amagatall i l’aventura, llegint al vàter ningú ens controlava. Portell, que no diu el que ha de dir sinó el que pensa, sense filtres, i per això sovint és atacat, com una servidora, escriu un clam a la llibertat lectora i creadora que teníem de petits i que, no se sap quan ni per quins set sous, vam perdre pel camí. Llegir lluny dels cànons i de mirades de reüll reclama posar els ulls en cursiva i deixar-se de prejudicis i expectatives. Portell parla d’aquella mena de crítics de tota la vida que treballen en base a la qualitat literària, un concepte al qual li costa entendre que hi ha vida literària més enllà de les variables incloses entre el bo i el dolent. Llegir sempre es troba més enllà. En quin moment deixem de llegir i escriure allò que ens donava la gana per culpa de crítics, institucions, modes i pressions socials? Portell convida a escriure el que ens alegra i ens fa feliços. En una societat en què perilla la llibertat d’expressió no només és important obrir la finestra de la llibertat de la literatura, sinó fer-ho de bat a bat, diu Portell. La literatura és anar d’amagat, fer contraban, traficar amb idees i emocions. Sebastià Portell, a Les nenes que llegien al lavabo, parla de la infantesa rural i millennial a Mallorca, dels primers llibres, de mestres i referents, de plaers culpables, de cànons i d’altres maneres de viure la literatura. Llegir fa guapos. Segur.