El debat de les pensions

Europa debat quin ha de ser el futur del seu sistema de pensions, un dels pilars bàsics de l'estat de benestar. El sistema de pensions funciona sempre que hi ha una base gran i un vèrtex petit, però corre el risc d'entrar en fallida quan la base s'empetiteix en relació amb els esglaons superiors. Això és aritmètica pura i no té a veure amb les ideologies. El que sí que té a veure amb les ideologies són les solucions proposades. El secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ha recordat unes idees encertades. Per exemple, que, com més tardem a dissenyar i aplicar les solucions, més dificultats tindrem, i que quedar plegats de braços i confiar en alguna solució inesperada implica que la gent que ara té menys de 40 anys es podria quedar sense pensió.

El secretari d'estat creu que no cal augmentar l'edat de jubilació legal als 70 anys, com proposa un informe europeu, sinó que n'hi hauria prou amb apujar-la dos anys. Però segurament ni això caldria. Espanya és un dels estats europeus en els quals l'edat efectiva de jubilació és de les més avançades, ja que se situa a l'entorn dels 61 anys. Això s'explica per la política de prejubilacions. N'hi hauria prou que tots els treballadors se jubilessin als 65 anys perquè se solucionés en part el problema. Alguns experts consideren que una solució alternativa és augmentar la productivitat, proposta que Granado rebutja. Però la productivitat s'ha de millorar no solament perquè sí que tindria un efecte positiu en els comptes generals de l'Estat, sinó perquè és una de les assignatures pendents de l'economia.

La reforma de les pensions és un afer urgent. El Pacte de Toledo ja està convocat i els partits i agents socials que hi participen haurien d'arribar a acords ràpids que fossin ben explicats a la ciutadania. Amb xifres clares i abstenint-se de fer demagògia. La retallada fiscal, la reforma laboral i la reforma de les pensions són tres requisits que Espanya ha de complir per recuperar el crèdit internacional.