‘Ho haveu vist’?

Riguin-se’n, dels que ens parlaven temps enrere de la inestabilitat de la política catalana. Ho haveu vist, el que passa a Espanya? Em pregunto, veient el tauler polític espanyol, qui està realment per la feina. Vostès creuen de veritat que Pedro Sánchez en aquests moments hi està? Iván Redondo li dissenya una gran operació a Múrcia, els esclata a les mans, li plega Pablo Iglesias –aquell que li treia la son– i es veu que ara ja només està pendent de si avança o no les eleccions espanyoles per acabar d’enfonsar el PP i consolidar-se al Gobierno. Els seus socis de coalició ara només parlen de la batalla de Madrid, de la jugada mestra d’Iglesias (?) i de què passarà a la Comunidaz el dia 4 de maig vinent. Encara no hem acabat el mes de març i ja estan tots pendents del maig. M’imagino els membres del Consell de Ministres –potser és que sí, que a Catalunya hi tenim experiència, en això dels pactes de govern– mirant-se de reüll i preguntant-se què passarà ara, si de retruc els tocarà el rebre en alguna cosa. I l’oposició? Ho haveu vist, com està l’oposició? Ciudadanos i el PP –sensacional, això de Bárcenas, per cert– tirant-se els plats pel cap, paralitzant l’activitat política a Múrcia i a Madrid, i de retruc en algunes comunitats autònomes que n’estan pendents no fos cas que ells hi anessin al darrere. I ens donaven lliçons, parlant de la inestabilitat política a Catalunya? Tots els líders polítics espanyols –Sánchez, Casado, Arrimadas, Iglesias...– estan a hores més pendents del sidral que tenen muntat a tot Espanya, de qui és qui, de si aconseguiran més o menys diputats, més o menys escons, que no pas de res més, sigui la crisi que patim vostè i jo o sigui els ERTO aquests que no es cobren. Repassin, si no, de què han parlat tots plegats aquests darrers dies. Les executives dels partits estan a hores d’ara més pendents del caos polític a Espanya que de res més, i no em crec que això no arrossegui els governs, el Gobierno primer i els dits autonòmics tot seguit. Per això em pregunto: “I enmig de tanta batalleta política, per la feina qui hi està?” Sentint-los, em fa l’efecte que no gaire ningú. I sí, ara vostès em podrien dir allò de “I a Catalunya?”. De Catalunya ja en parlarem un altre dia.