Victòries... i derrotes

Quin cap de setmana, senyors! Ha estat tan intens que dilluns encara ens quedaven ganes de parlar-ne i és per això que hem volgut treure el suc dels dos fets que ens han mig tornat bojos. Per començar parlem de la victòria clara i contundent del nacionalisme. Doble victòria de fet. Dissabte, gran victòria del nacionalisme català, amb una manifestació multitudinària que ha demostrat moltes coses, però en destacarem el fet que, per molt que diguin, la Catalunya que era al carrer és ben real i n'està tipa d'aguantar que altres decideixin per ella. Diumenge, victòria també del nacionalisme, aquest cop l'espanyol. El resultat futbolístic ha tret l'Espanya real al carrer i ja hem vist que no fa res d'anormal: com tots els nacionalistes, ells també s'exciten amb l'exhibició dels símbols identitaris i també s'esgargamellen adoptant càntics provocatius. Nacionalistes purs i durs. I per a bé o per a mal, molts nanos han pres aquest cap de setmana una decisió transcendental, han decidit quin és el seu país, quina és la seva nació.

I doncs, quins han estat els derrotats? Els ho direm. Els grans perdedors de tot plegat són tots aquests que porten anys i panys intentant enredar-nos amb la martingala del no-nacionalisme. Fracàs colossal dels que pretenien fer-nos creure que el nacionalisme era obra del dimoni. Tu també, fill meu, se'ls ha de dir. Els ha caigut la careta tan aviat com s'han col·locat la samarreta identitària. Ara ja no enganyen ningú.