Noranta anys persistint

Les persones passen, però les organitzacions queden. És una màxima que afortunadament gairebé sempre es compleix, però no he conegut cap organització on es compleixi amb tanta rotunditat com a ERC, que divendres celebrava el 90è aniversari.

La història del partit degà de Catalunya és plena de tragèdies i despropòsits. Però també d’encerts i resiliència. Ningú no en donava un duro quan va néixer el març de 1931 per ser alternativa a la Lliga de Cambó, i va acabar guanyant totes les eleccions fins al 36. Esquerra va sobreviure al Sis d’Octubre i a la Guerra Civil espanyola. El franquisme li va afusellar quaranta-cinc alcaldes, dos diputats i un president de la Generalitat. La meitat dels seus militants es van haver d’exiliar. I va persistir. Va ser il·legalitzada durant 38 anys i mentrestant va mantenir la Generalitat a l’exili. Les envestides de Twitter són una broma al costat del que han viscut els seus dirigents. Joan Tardà diu que Esquerra són els camàlics de la història i, si no és cert, poc n’hi falta.

ERC ha subsistit al desmantellament del mapa de partits després de l’1 d’octubre, a la presó de l’actual president i a l’exili de la secretària general, i és a un pas de presidir la Generalitat. Un dels grans experts sobre ERC, l’historiador Joan B. Culla, explica que una de les claus de l’èxit l’any 31 va ser la seva heterogeneïtat; va aplegar burgesia i menestrals, obrers i intel·lectuals, i persones que defensaven models molt diferents d’encaix amb Espanya. Jo hi afegiria una altra clau: la capacitat de connectar amb els anhels de la societat i formular-los políticament, des de la República fins al referèndum.

Mai s’ha de perdre de vista que un partit és un instrument per treballar pel país i no una finalitat en si mateix, per molt que pesi la història. I cal anar molt amb compte de no confondre partit amb país. Però, vist amb perspectiva, la història d’ERC cada dia és una mica més la història d’aquest país que, a cada embat, es torna a aixecar per tornar a lluitar, a sofrir i, si pot ser, a vèncer.