Més injeccions, sisplau

L’economia catalana va recular l’any passat un 11,5%, la qual cosa es diu molt ràpid però representa perdre tant com en els darrers quatre anys i situar l’activitat econòmica del país a nivells de l’exercici del 2016. Les dades, recollides i publicades per l’organisme estadístic català, l’Idescat, apunten que els serveis i la construcció es van comportar pitjor que la resta, tot i que no hi ha manera que la indústria arrenqui amb força. Tot plegat, és lògic i només certifica el que ja sabíem, tenint en compte que el país es va aturar completament durant setmanes i que després ha anat recuperant certes àrees de l’activitat; en alguns casos, de manera modesta i, en d’altres, amb dinamisme demostrat. No és res que no sàpiguen els empresaris i autònoms que cada dia aixequen les persianes dels seus negocis (o això intenten) o els treballadors que estan en ERTO (i tenen sort de ser-hi, perquè els que treballen sense contracte, que n’hi ha, no han pogut disposar d’ajudes, per més que arribin tard). El que li cal, ara, a l’economia del país, són injeccions. En forma d’ajuts de diners per salvar aquells negocis perfectament viables abans de la pandèmia però que han vist totalment modificat el seu marc d’actuació; i en forma de vacunes contra una malaltia que s’ha de controlar per poder fer vida normal.