El país de l’últim minut

Ara que tothom té pressa, que cada dia llegeixo articulistes i escolto tertulians impacients que s’exclamen que no hi hagi govern –tot i que jo sento i veig cada dia consellers que ens expliquen què està fent el govern–, seria bo fer memòria i recordar que aquest és el país de l’últim minut. O no se’n recorden, d’aquell 2016 en què en l’últim minut Artur Mas va fer un pas enrere –un dels molts passos enrere que ha fet, fins a caure al precipici– i va aparèixer el nom de Carles Puigdemont? No vam saber si aquest superaria la qüestió de confiança fins gairebé al darrer minut, i no sol ser fins a l’últim minut quan sabem què fa la CUP en les votacions; i si cal, per fer-ho més emocionant, hi posa un empat pel camí. Vam saber en l’últim minut, per exemple, que no donaria suport a Jordi Turull en la investidura. Ara fa quatre dies hem sabut en l’últim minut que la presidenta del Parlament finalment seria Laura Borràs, i fa la sensació que Salvador Illa insistirà fins al darrer minut –pobre– que vol ser president de la Generalitat. Tot es fa en l’últim minut, aquí. Fixin-se, si no, que fins i tot la declaració d’independència va estar a punt de proclamar-se aquell 10-O però que en el darrer minut es va suspendre. I que quan finalment es va aprovar, aquell 27 d’octubre, també va ser en l’últim minut, en temps de descompte. El nom de Quim Torra també va aparèixer en l’últim minut. Fixin-se si ho som, el país de l’últim minut, que ahir mateix l’enlairament del nanosatèl·lit català, l’Enxaneta, també es va suspendre minuts abans. Té certa lògica. Si les coses poden ser llargues i complicades, per què carai s’han de fer ràpid i fàcils? Vist tot plegat, a algú li estranya que Aragonès estigui impacient i apressi els seus possibles socis de govern a investir-lo? Saben quan serà? Sí. En l’últim minut. I enlloc està escrit –o això és el que ha dit Borràs– que aquest minut sigui divendres que ve. No fos cas que sigui d’aquí a dos mesos i amb uns socis de govern que no sumin majoria però que li permetin practicar allò de la geometria variable. No en tinc ni idea, de com serà investit Aragonès. El quan? Sí. Això sí. En l’últim minut, com correspon al país de l’últim minut; tot i que, saben què, tampoc passaria res si algun dia deixéssim de ser-ho.