Quasi com una nena

S’abraça al seu nadó, és quasi com una nena –és una nena–, embolicats tots dos amb la manta de Creu Roja. Cada vegada són més les dones i les dones mares que es posen en mans de l’atzar –un atzar amb noms, cognoms i responsables– sense cap garantia de sobreviure a la travessia. De què fugen? L’Acnur ho resumeix nítidament: de violències de gènere, mutilacions genitals, matrimonis forçats, tràfic i explotació sexual. És el cas de la Sabah, algeriana de 21 anys que el gener del 2020 es va escapar de casa abans que no l’enviessin a Mali a fer d’esposa d’un desconegut. El Col·lectiu Neswia, l’associació Valentes i Acompanyades i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat van seguir-la i orientar-la a distància en el seu duríssim periple per terres marroquines amb l’esperança de trepitjar un país respectuós amb els drets humans. A Beni Ansar, frontera tancada, no va acceptar la proposta de les màfies de prostituir-se per entrar a Melilla. De tota manera van abusar d’ella i va marxar a Nador. A l’església Santiago el Mayor no hi havia lloc per dormir i es va trobar al carrer amb tot el que comporta per a una jove sola. El consolat espanyol no va atendre la seva demanda d’asil perquè no existia cap procediment establert al respecte tot i que el matrimoni forçat és causa de protecció internacional. Finalment va rebre suport a les oficines de l’Acnur a Rabat mentre l’empaitava un germà encarregat de netejar l’honor de la família. Europa ha de millorar el sistema d’acollida i refugi per als col·lectius més vulnerables; si no, els espera el mar i patiments inimaginables en trànsit etern.