A Llagostera, un altre futbol és possible

Tothom a qui agrada el futbol té una alineació al cap de l’equip de la seva vida. En el meu cas, no és del Barça sinó de la Unió Esportiva Llagostera: Gascons, Margarit, Mayol, Enric Clara, Ramonet, Finazzi, Florenci Clara, Toni Soler, Moll, Carrasco, Joan Soler, Francisco Sais. Altres futbolistes del moment: Josep Lloveras, Tino, porter suplent, Jordi Grau o Pere Sais, o Xirgu, Casas, Darder, Tarinas, Rissech i molts altres. Què tenien en comú? Que eren nascuts a Llagostera. Parlem de la meitat dels anys seixanta. També hi havia algun jugador de Girona o Sant Feliu, però la filosofia era vital i en els diners ningú no hi pensava. Avui la UE Llagostera és a segona divisió B i amb una plantilla professional de 28 jugadors, dels quals només n’hi ha tres de comarques gironines, dinou dels Països Catalans, dos de l’Estat espanyol, tres de l’Argentina i un d’Haití. La història recent de la UE Llagostera és coneguda. La temporada 2004/05, amb Josep Valentí de president, l’equip era a 2a regional i va entrar Oriol Alsina d’entrenador. El 2015 havia pujat a segona A. És un prodigi que un poble de 8.600 habitants pugui tenir un equip en aquesta categoria. La temporada 2008/09 Isabel Tarragó, casada amb Alsina, va assumir la presidència i des d’aleshores la UE Llagostera Costa Brava és cosa seva i ara estan negociant amb l’Ajuntament de Torroella-l’Estartit per trobar un millor coixí econòmic que no el que els pot oferir la migrada economia local. El club té 1.200 socis i disset equips: segona B; 1a catalana; juvenils A i B; cadets A, B i C; infantils A, B, C i D; alevins A, B, C i D, i benjamins A i B. En les categories més baixes també hi ha jugadors d’arreu, tot i que n’hi ha uns quants de Llagostera, però ni de bon tros els que voldrien jugar a futbol. Fa un temps un grup de pares i mares van creure que un altre futbol és possible i van crear el CF Base Llagostera, que en la seva samarreta llueix el logotip de l’ONG Open Arms. Al club hi ha uns 140 nois i noies que hi juguen i d’aquests un 30% necessiten algun tipus d’ajut social. Sense entrar a fons en els mèrits aconseguits per Alsina-Tarragó, el cas és que a Llagostera no està gens clar quina empremta deixen, llevat d’un camp molt millorat pagat amb diners municipals i que potser el nom de Llagostera és conegut a mig Estat espanyol, però d’això no en posarem cap tros a l’olla.