Responsabilitat i govern

Avui, Pere Aragonès intenta ser investit president per segona vegada. Divendres passat el suport de la CUP va ser insuficient davant l’abstenció de JxCat, que per formar un govern de coalició –no de submissió, segons Albert Batet– demana més “concreció” en el full de ruta independentista i reconeixement del lideratge del M.H. Sr. Carles Puigdemont i del paper del Consell per la República. Seria lamentable que, quan per primer cop l’independentisme ha traspassat el llindar del 50% dels vots, fossin incapaços de formar govern. Imperdonable en uns moments en què la ciutadania està al límit, colpejada per una crisi sanitària, econòmica, sociomental (fatiga pandèmica) i política a la qual no es veu sortida a curt termini i amb unes seqüeles que no seran fàcils de superar.

Divendres, Aragonès feia un discurs de republicanisme d’esquerres que traspuava realisme socialdemòcrata amb concessions a una CUP antisistema però pragmàtica davant la situació de crisi: governar sense deixar ningú a la cuneta, combatre la repressió i aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, dialogar –que sigui en tot cas el govern espanyol qui s’aixequi d’una taula devaluada per la frivolitat de Pedro Sánchez– i bastir unes estructures d’estat (sanitat, educació, serveis socials...) i una gestió de govern que sigui el preludi de la República Catalana. Massa poc o inconcret pels que volen posar data a la independència, però ajustat a les forces disponibles. Un discurs que no va agradar a Junts, indefinits en l’eix esquerra/dreta, i que Batet va insistir a considerar-lo mancat de concreció, sense precisar, tanmateix, quin full de ruta proposa: una nova DUI sense prou forces per defensar-la després i que acabi amb més presos polítics i exiliats? un govern i un president supeditats al Consell per la República, una lloable iniciativa però que no ha estat votada pels ciutadans?

En aquests moments, cal urgentment un govern per fer front a la crisi i per usar amb sentit de país els fons europeus Next Generation, que caldrà negociar amb el govern espanyol, que pretendrà centralitzar-los i distribuir segons els seus criteris. És un error contraposar el govern de la Generalitat a organitzacions legítimes però no institucionals ni transversals. I seria un error més greu, com denuncia la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, mantenir una situació de bloqueig per forçar noves eleccions. La ciutadania no ho disculparia i el descrèdit polític seria enorme. Convé recordar que l’independentisme ha obtingut més del 51% dels vots en unes circumstàncies excepcionals (pandèmia, cansament de l’electorat) i amb una participació que ha estat la més baixa des de 1980. Tanmateix, la inhibició dels votants respecte del 2017 ha estat alarmant: Cs ha perdut 952.203 vots; ERC, 333.203; JxCat + PDeCAT (el 2017 eren una sola formació), 303.845; ECP, 132.249; el PP, 76.829, i la CUP, 6.416. Una part dels vots perduts pels partits constitucionalistes han anat a l’extrema dreta (Vox, 217.371 vots) i al PSC (44.368 vots més). Però els 643.464 perduts per l’independentisme han anat directament a l’abstenció. Un toc d’alerta a tenir en compte.

En un fil a Twitter, Jordina Freixanet, tinenta d’alcalde i portaveu d’ERC a la paeria de Lleida, recorda la distinció de Max Weber entre ètica de la convicció i de la responsabilitat. Pels que actuen sota les premisses de la convicció el que compta és fer-ho sempre des de la coherència i la fidelitat absoluta als seus principis sense considerar les conseqüències dels seus actes. Els que ho fan des de la responsabilitat assumeixen les limitacions i les complexitats de la societat i tenen en compte els resultats dels seus actes. I conclou la diputada per Lleida al Parlament de Catalunya que “un excés de prudència ens pot fer traïdors als principis, però el fracàs per un excés d’agosarament pot enfonsar per molt temps la causa en nom de la qual havíem assumit aquells riscos”. Confiem que avui s’imposi el sentit d’Estat i no es produeixi ni un excés de prudència ni un excés d’agosarament que porti a malbaratar la majoria que tant ha costat d’aconseguir. L’electorat independentista no ho perdonaria i el centralisme espanyol ho celebraria.