Presidents de Farners

“Catalans, ras i curt: no me’n surto. Vaig acceptar el càrrec per tirar pel dret cap a la independència, però això és pitjor que una olla de grills: és un cau d’escorpins. Cada dia he de demanar a la meva dona, a l’hora d’anar a dormir, [...] que em retiri els punyals que se m’han acumulat durant el dia. Per tant, dimiteixo i renuncio a tota prerrogativa d’expresident, llevat de l’honor d’haver-ho estat. Això sí: abans us explicaré unes quantes coses dels dirigents que es queden per tal que ho tingueu clar quan hàgiu de tornar a les urnes...” Disculpa, lector. Les cometes només haurien de marcar el passatge dels punyals, la resta m’ho he inventat. És el que em sembla que hauria d’haver dit el president Torra tan bon punt va adonar-se que no podria treure el carro del pedregar. Quim Torra és un farnesenc que ha escrit molt, que ha llegit més encara i que abans del càrrec havia acumulat experiència professional en el sector privat. Sap, doncs, què és una nòmina i què és jugar-se-la com a empresari, cosa que molts pollastres ressuscitats del govern i del parlament no poden dir. A més a més, ve d’una família íntegra, és íntegre i revesteix d’integritat tot el que toca. Tanmateix, a què treu cap el llibre que presenta aquests dies? Focalitzar el seu mandat en la gestió de la crisi sanitària, no relega el motiu que va portar el president Puigdemont a triar-lo com a substitut? Cal, naturalment, que un líder polític sigui una bona persona, d’ètica irrompible. I que hagi llegit tot el que s’ha de llegir, i millor, encara, si abans ha passat per l’activisme cultural. I que hagi sabut guanyar-se les garrofes fora de la política... Però cal també tremp, fibra, braó. Ha de saber fotre un cop de puny sobre la taula, sigui per avançar en l’objectiu primer (en el cas que l’ocupava a ell, la independència), sigui per denunciar tot el que des de dins li ho impedeix. No s’hi val a treure ara un llibre per activar els lacrimals. El poble vol saber d’una vegada què coi passa amb tants saltamarges que ens governen amb l’esquer de la independència, amb tants penques que diuen perseguir-la però que l’entrebanquen perquè en un estat independent ni tindrien bagatge cultural, ni sabrien escriure res de profit ni es guanyarien el pa fora de la política. Torra: un honorable president que no hauria d’haver acceptat el càrrec si no estava disposat a anar-se’n tot deixant les finestres obertes de bat a bat.