La solitud

Transcrivim part d’un text, acabat de rebre:

“GETSEMANÍ – Terrible lliçó, la que es desprèn d’aquest passatge de la vida de Jesús! La vida ens reserva un “calze d’amargura” que no hi ha manera d’evitar, perquè un no sap mai en quin moment es presentarà, però es presenta. I tant que es presenta! I has de beure-te’l fins a exhaurir-lo, fins a la darrera gota. I això és molt dur. Perquè l’amargor que un sent no la pot compartir. Ni tan sols amb les persones que més estimes, o les que són més properes, perquè forma part del calze.

Jesús està sol, prega que prega. I els apòstols dormen, a pesar que Jesús els ha demanat que vetllin, perquè sap que és el màxim que els pot demanar. I no té ni aquest consol. Dormen com troncs. Quan en la vida arriba el moment en què no pots comptar amb ningú, la sensació de fracàs és tremenda. Jesús s’ha passat tota la vida mirant de comprendre a tothom, apòstols inclosos, i, això no obstant, ell no pot comptar amb ningú, ni amb els apòstols, la realitat és aquesta. Per més comprensiu que un sigui, no pot esperar ser comprès. I, en canvi, ell no pot claudicar del seu imperatiu ètic, o del compromís que ha adquirit amb si mateix de comprendre a tothom. Ha de seguir, ha de tirar endavant, per més gran que sigui la seva sensació de solitud. Sempre que sigui capaç de sobreviure a aquesta amarga experiència, que no és fàcil, perquè els mals psíquics són susceptibles de ser somatitzats. Vegeu, si no, com Jesús sua sang, a causa del calze d’amargura que ha de beure fins al final. El problema no és que no vulgui complir la voluntat de Déu, sinó saber quina és la seva voluntat. Com pot ser que passi quelcom que tu creies que mai et passaria? El regne de Déu que Jesús va predicar no és el que Ell volia? En què m’he equivocat?”

Text que forma part de “la columna”, que setmanalment escriu Mn. Jaume Reixach, i que no es publica en cap mitjà, des del moment en què el senyor bisbe li va ordenar que no publiqués, a més d’altres sancions més greus que li van caure al damunt pel fet de ser present en l’escena d’un crim en què –evidentment– ell no va tenir part, però que va resultar “escandalós”. De fet, els fariseus del temps de Jesús també sovint s’escandalitzaven!

Ara fa 362 setmanes –més de sis anys– que escriu la seva columna, i ens costa de trobar-hi res en cap cas que atempti contra “la moral i els bons costums”. Però el càstig del bisbe és inexorable. I la immensa solitud de Mn. Reixach, també. Diríem que el seu escrit conté un fons autobiogràfic de l’autor.

Incorporem un gravat del programa de la primera Passió que es va representar al Teatre Municipal de Girona, en castellà, per descomptat, per la companyia de Josep Bruguera –l’any 1948.