Què està passant a ses Illes?

Què passa a ses Illes? Què hi passa de bo, ens preguntem. L’1 de març el govern balear ens sorprenia amb una actuació pionera a l’Estat: l’expropiació d’ús de 56 pisos buits de grans tenidors com ara bancs, immobiliàries i fons voltors per destinar-los a lloguer social. I el dia 20 entrava en vigència la llei de residus i sols contaminats, que es proposa pel 2030 haver reduït en un 20% les deixalles que es generaven en el 2010, superant fins i tot la directiva del Parlament Europeu. Dues interessants iniciatives que marquen camí i comprometen en positiu el futur. Anem per parts. Habitatge: Qui són els grans tenidors? Els que posseeixen més de deu immobles i durant almenys dos anys no els han fet servir. Quant durarà l’expropiació i com es compensarà els propietaris? Set anys i amb una mensualitat de 391 euros. Qui gestionarà els arrendaments? L’Institut Balear de l’Habitatge. A qui beneficiarà? Al 7% de les 4.000 persones que estan en llista d’espera. Hi ha més pisos encantats que vol dir sobretot encantats amb l’especulació? En aquests moments 700 (n’hi havia 1.400 però els bancs els estan posant en venda per no haver-los de cedir). Residus: la llei estableix normes per minvar la producció de deixalles, augmentar la reutilització i el reciclatge i restringir substancialment els productes d’un sol ús, especialment els fabricats amb plàstic no compostable. Davant la –crua– realitat social i mediambiental, és important pensar amb valentia i intervenir amb fermesa per garantir els drets bàsics. Els governs sí que poden fer polítiques si governen.