LA GALERIA
L’Art i Carandell
L’Art –amb majúscula– és l’expressió de la bellesa –subjectiva, en bona part– mitjançant la paraula, la representació plàstica, la combinació de sons o l’aplicació de la tècnica. Aquesta expressió es tradueix en un producte tangible, però a vegades pot ser un mer missatge i, per tant, té caràcter efímer i, fins i tot, no s’acaba de materialitzar almenys de manera perdurable. Entraríem a parlar de les anomenades performances que aconsegueixen efectes o resultats gairebé irrepetibles. Poden ser un gest, un crit, una actitud. Sempre he patit pels artistes que practiquen aquestes manifestacions. Com les poden comercialitzar? Si bé hi ha, evidentment, compradors de quadres, com es pot remunerar l’artista que crea un ambient que es desfà de seguida? M’ho pregunto cada vegada que llegeixo comentaris sobre activitats culturals d’aquesta mena, que tenen, encara, un altre factor que hi va en contra: la intranscendència, és a dir, la impossibilitat de quedar com a testimoni per al dia de demà. Un artista pot no ser reconegut en vida, però sí, en canvi, posteriorment. Un autor de performances, en canvi, en molts casos, allò que crea li desapareix precisament així que la feina queda culminada. Confesso que aquestes reflexions me les motiva, més que ningú, el pintor saltenc Joan Carandell, que de tant en tant m’escriu, m’explica el que està fent i m’inclou alguna mostra de les seves activitats. Fa uns sis anys que ja vaig parlar del seu art en una de les meves Galeries. Al llarg d’aquest temps, és clar, no ha parat d’enviar-me detalls de la seva obra. Carandell està en un terme intermedi entre els que fan performances i els que pinten quadres definitius, amb la particularitat que el nostre artista s’ha imposat l’extraordinària tasca de convertir l’art eteri dels sons –la música– en una forma d’expressió formal, visual i cromàtica, que permet fer-se una idea d’un pensament generador que determina corrents i tendències i que ell reflecteix en una superfície plana com si ho sintetitzés. Llavors t’envia cartells, punts de llibre, targetes impreses, on trasllada al paper les seves elucubracions. “Són de les últimes sèries –em diu a la darrera–. Ara estic treballant amb el romanticisme i el minimalisme (s. XIX i XX).” Malgrat l’abstracció d’algunes imatges, sempre hi deixa aflorar, alhora, com un homenatge als autors, algun rostre de compositor. S’endevina entre els aparents clarobscurs simples i els jocs cromàtics multicolor. Incansable i genial Carandell!