Mesures de convivència

Ho sabia tothom, però això no estalvia patiments. Abans de Pasqua ja hi havia pancartes cada cent metres, escalfades pel sol de les dades de moderada contenció del virus. Estaven penjades en xarxes, fanals, autopistes, accessos a les platges i als parcs naturals, súpers i places: “Eiiii, no badis. Surt per Setmana Santa, que després ens tancaran de nou.” Com l’estiu passat, quasi tothom n’ha fet cas. Bé, sí que hi havia excepcions normatives que no permetien escampar la boira a les oblidades no-famílies. Però s’ha comprovat que socialment cada cop costa més d’assumir contradiccions que repten el sentit comú i deixen regust d’injustícia. La gent soltera o en parella sense papers, arriscant-se, no n’ha fet gaire cas. I moltes famílies, tampoc. Aperitiu de les setmanes a venir, perquè l’esgotament de l’obre i tanca és extrem. La gestió nefasta de les vacunes que n’han fet els estats imposa la realitat de la convivència amb el virus abans que l’extermini. S’acabarà el toc de queda en nivells escassos de vacunació, fet que agreuja la situació general i, particularment, la de col·lectius com els malalts crònics amb alt risc de patir complicacions, que incomprensiblement ni tenen calendari de vacunació. I ja sols ens faltava el Sánchez obrint la seva pancarta enorme, en plena campanya electoral: “Turistes, a l’estiu ho tenim controlat. Poden anar fent reserves.” Les farmacèutiques, a fer negoci d’una pandèmia que es fa crònica. Ell, a repartir vacunes. I la Generalitat, a tractar amb les aglomeracions, les trobades il·legals per beure, els negocis tancats, les depressions i les UCI. Que se debe?”