Gràcies, Colalucci

A finals del 2016, l’equip d’art d’aquest diari, integrat llavors per Jaume Vidal, cap de la secció de Cultura, Montse Frisach i jo mateixa, vam començar a buscar el contacte de Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina, mort fa uns dies, per saber la seva opinió sobre el trasllat de les pintures murals de Sixena per ordre judicial. La restauradora Núria Prat Grau , amiga íntima seva, ens va fer d’enllaç. Colalucci ens va atendre amablement per telèfon, i va ser clar : els frescos, supervivents d’un incendi el 1936, no es poden moure perquè són d’una fragilitat extrema. Ell mateix ho va comprovar en les diverses visites que va fer al MNAC als anys noranta. A Aragó, les paraules de l’autoritat mundial en pintura mural van caure com una galleda d’aigua freda. En un futur llibre sobre tot aquest afer hi haurà d’haver un capítol que reveli els deshonestos estratagemes de periodistes, historiadors i advocats aragonesos per tergiversar-lo i per desacreditar-lo, i que a ell tant li van doldre. El que importa és que les seves advertències, junt amb les d’altres experts internacionals que va recollir el museu català, van ser decisives perquè la jutgessa paralitzés el retorn de l’obra, en espera del que acabi dictaminant el Tribunal Suprem. La veu de Colalucci és l’esperança que tot aquest malson s’acabi d’una vegada.