A fer la mà

Es diu Javier i és tècnic jurídic a la conselleria de Vicepresidència, Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana. El pobre Javier fa 24 anys que hi treballa com a interí. I ara que sembla que venen oposicions, aquests perversos pancatalanistes del Pacte del Botànic s’han tret de la màniga una nova llei de funció pública que demana una cosa tan aberrant com és que les persones que treballen a l’administració valenciana han de tenir coneixements de valencià. I resulta que el pobre Javier, fill del cap i casal, no ha tingut mai cap intenció de fer el més mínim esforç per accedir a aquest requisit. De fet, des del 1997, quan va entrar a treballar a l’administració, no n’ha fet cap. Zero. I vostès es preguntaran com ha aprofitat el temps, aquest bon home? Doncs l’ha aprofitat per llicenciar-se i doctorar-se en dret, per llicenciar-se en criminologia i per treure’s un parell de màsters en assessoria jurídica d’empreses i en direcció i gestió de centres comercials i unitats de negoci. I, és clar, tanta feinada no li ha deixat ni un minut, ni ara ni en la resta de la seva existència futura, per estudiar la llengua materna de bona part dels seus administrats. Com a defensa, el pobre Javier afirma que per estudiar valencià hauria de començar de zero. Més o menys com jo si vull estudiar xinès, rus o suahili. O com ell amb el dret. O és que va començar la carrera tenint els coneixements d’un membre del Tribunal Superior de Justícia? La cosa faria gràcia si no fes plorar, perquè les queixes del Javier han trobat ressò en la premsa de la caverna. Aquella que sempre està disposada a atacar qualsevol cosa que ensumi català, o valencià, tant se val. I ara han trobat una nova víctima del catalanisme en un paio amb dues carreres i dos màsters que en un quart de segle no ha trobat el moment per aprendre l’idioma del lloc on viu. A fer la mà!