N’aprenem, dels macacos?

Ens admira el que ha revelat un estudi sobre els efectes de l’huracà Maria a Puerto Rico el 2017: els macacos van respondre a la devastació ecològica amb cohesió de grup, compartint recursos en lloc de disputar-se’ls, i això els va facilitar un índex de supervivència més alt. Una actitud ben oposada a la que la nostra espècie –i ens referim sobretot a les classes polítiques i econòmiques dirigents– ha desplegat davant l’amenaça de la Covid segons l’informe 2020/2021 d’Amnistia Internacional que analitza la situació dels drets humans al món –molt recomanable: radiografia precisa per temes, àrees regionals i països. Context: un llegat de discriminacions, abusos i afebliment calculat –i malintencionat– dels serveis públics fa que el virus impacti durament en les poblacions més vulnerables –dones, persones refugiades, minories– i, en consonància, amb la cultura egoista i insensata del campi qui pugui i més en temps de malures, les potències impedeixen l’alliberament de les patents. Resultat: morts selectives, augment espectacular de les desigualtats –l’elit ja no és d’aquest planeta–, caos, ruïna, instrumentalització de la pandèmia per normalitzar els atacs als drets humans i a la dissidència així com la violència contra les dones. Agnès Callamard, secretària general d’AI, conclou: “S’ha posat de manifest la incapacitat per cooperar eficaçment en moments d’extrema necessitat global. El lideratge no ha sorgit del poder, els privilegis i els diners sinó de tothom que ha estat en primera línia per salvar vides i reivindicar canvis.” N’aprenem, dels macacos?