Qui li ha donat tele?

Fa unes setmanes Mediaset va fer un comunicat per aclarir per què havia decidit eliminar la presència d’un noi que es veu que concursava en un programa que es grava en una illa. L’explicació que va donar venia per “la condemna i la tolerància zero davant qualsevol tipus d’agressió sexual, situacions que lamentablement continuen produint-se en la nostra societat”. Sembla que el noi havia estat acusat, fora del concurs, de conducta poc decorosa. El moviment no era gratuït, perquè als jutjats encara hi ha pendent de resolució el cas d’una noia que afirma que havia estat forçada dins la casa de Gran Hermano.

Al cap de pocs dies, el mateix grup de comunicació estrena un documental en què una dona, la filla de Rocío Jurado, explica el maltractament a què diu que l’havia sotmès durant anys el seu exmarit, l’exguàrdia civil. La noia té tot el dret a explicar el que vulgui. Només faltaria. No sé si té raó o no. Segurament una part de veritat –gran o petita– hi ha i és innegable que l’emissió ha servit perquè moltes dones hagin fet el pas de denunciar els seus agressors, que s’ha traduït en un augment de les trucades al telèfon d’ajuda, també a Catalunya.

La cadena va reaccionar a l’èxit de l’emissió acomiadant l’exguàrdia civil i erigint-se en la gran salvaguarda contra l’abús. Rocío Carrasco té tota la legitimitat per parlar, però és que ha estat Mediaset mateix qui ha tingut el col·laborador en nòmina durant vint anys. L’home en qüestió ha passat per Crónicas Marcianas, A tu lado, Ana Rosa, TNT, Enemigos íntimos, De buena ley, Acorralados, Mujeres y hombres y viceversa, Supervivientes i Gran Hermano. Durant vint anys han contribuït que un presumpte maltractador hagi construït un relat dels fets que cap dels que es diuen periodistes va contrastar. Durant vint anys l’han fet ric. I ara els de Mediaset no són capaços de fer autocrítica més enllà d’un acomiadament i un “ens vam equivocar?”. Està molt bé rectificar, però durant dècades han creat el gran monstre de la pornografia televisiva i, més enllà d’obrir la porta a l’exguàrdia civil, no se’ls veu ganes de canviar. Els surt a compte.