Una nova revolució fiscal?

Potser estem davant de la fi dels paradisos fiscals; si fos així, Oxfam Intermon es quedaria sense feina. Soc un punt mordaç, però permetin que, davant la sorpresa dels nous vents de revolució fiscal que bufen, recordi que aquesta entitat ha insistit durant anys sobre els ingents perjudicis que provoca l’evasió o elusió d’impostos en la salut, l’habitatge, l’educació, la vida de les persones. Haurà hagut de venir una pandèmia i devastar el ja castigat teixit social perquè els estats es posin d’acord a harmonitzar normatives que impedeixin a les grans empreses tributar a la baixa o no tributar gens ni mica en països o regions que fan dúmping o que protegeixen irresponsablement immenses fortunes opaques? D’entrada hi ha signes d’un canvi de tendència, començant pel fet que ara el Fons Monetari Internacional reclama a les rendes altes i a les multinacionals que més beneficis han obtingut en aquesta crisi, un gravamen solidari en suport de les poblacions que n’estan més afectades. I en un sentit semblant pren partit el govern de Biden quan vol establir un mínim global per a l’impost de societats, proposta que avala la UE, disposada a arribar a un pacte abans de l’estiu. Què està passant? És hora de tancar el capítol més salvatge –l’austericidi– escrit pel capitalisme a partir del 2008 que ha portat a la ruïna països sencers com Grècia i ha fet créixer les desigualtats i els patiments fins a límits insostenibles? Es tem un esclat de revoltes de la fam incontrolable pels poders? Una fiscalitat realment justa tindria el seu punt revolucionari. Ja ho veurem!