La desconfiança, efecte secundari
La comunitat científica insisteix amb persistència que, en la lluita contra la Covid-19, els beneficis que comporta l’administració de qualsevol de les vacunes conegudes són molt superiors als riscos. Els experts asseguren que el balanç entre riscos i beneficis, segons les dades de què es disposa actualment, no justifica que s’hagi aturat la vacunació –provisionalment o definitiva– amb AstraZeneca i Janssen pels casos de trombes que s’han produït en persones que han rebut aquestes vacunes. O, més exactament, els científics alerten que el fet de no vacunar és pitjor que els efectes secundaris coneguts de les dues marques de vaccins. Els riscos, òbviament, hi són, la ciutadania té dret a conèixer-los i els governs tenen l’obligació d’explicar-los amb total transparència. Les dades són les següents: el risc de tenir un trombe després d’haver estat vacunat amb Janssen és d’un 0,0008% i d’un 0,001% en el cas d’AstraZeneca. Si es contrau la Covid-19, la possibilitat de fer un trombe és d’un 16,5%. Atesa la certesa de l’efectivitat de la vacuna i que hi ha població en una franja d’edat d’alt risc pendent del vaccí, costa d’entendre que se n’aturi o se’n suspengui la dispensació, malgrat els criteris de prudència esgrimits pels governs dels diferents estats per fer-ho. I es fa especialment difícil d’entendre el paper que està jugant la Comissió Europea: erràtic, confús i feble davant la indústria farmacèutica. Cal una explicació convincent davant l’aposta que la Unió Europea ha fet per Pfizer i, al mateix temps, és necessària la garantia que es podrà complir la promesa dels milions de dosis que han d’arribar, tenint en compte els incompliments anteriors. En qualsevol cas, la gran confusió que s’ha generat per la diversitat de criteris en les campanyes de vacunació està creant un efecte secundari gens desitjable: la desconfiança en la millor eina que tenim contra la malaltia. Una greu irresponsabilitat que pot alimentar els negacionistes i comprometre la gesta de la comunitat científica.
