Quaranta anys

Divendres que ve farà exactament quaranta anys que morí Josep Pla, el nostre prosista-cronista notarial més ponderós del segle passat. El professor Xavier Pla (planià distingit) no fa gaire, a Girona i en públic, deia que és un autor molt més llegit que per exemple Camilo J. Cela i altres premis Nobel. El temps va passant, i encara segueix en vigor allò que hem dit alguna vegada: si d’aquí a tres-cents anys algú vol saber com era Catalunya al segle vint, haurà de llegir Pla (suposant que tot això nostre encara susciti interès o curiositat).

Quan li deia que jo coneixia gent que llegia els seus llibres, sempre responia: “No en faci cas, la literatura, com la vida, puja i baixa… Ja en parlarem [sic] vint o trenta anys després de la meva mort, si encara hi ha algú que llegeixi el que he escrit…” I esmentava Michel de Montaigne, un dels seus autors enamorats (ai de mi si em sentís dir-ho així), de qui en repetia aquell pensament del segon llibre dels Essais, la vie est ondoyante – la vida puja i baixa, però que Montaigne no ho escriu pas ben bé així. Per fer-lo picar amb això del puja i baixa, li deia que la seva literatura només pujava: l’últim volum publicat valia 1.400 peles, quan l’anterior en valia 1.200. Ara fa quaranta anys, pocs dies abans de morir, el senyor Pla seguia venint al Motel de Figueres, hi passava caps de setmana, es feia ell mateix les factures, s’interessava per tot i per tothom. Nosaltres (s’ha de dir així) el tractàvem com un rei de debò: el portàvem allà on volia, el senyor Mercader i després en Jaume Subirós li cuinaven allò que li venia bé… i puc dir que li vaig fer de xofer, de metge, de barber, de confessor. Això últim ho hauria d’esclarir, i és que no hi ha res més semblant a un confessionari que l’interior d’un cotxe, a l’hivern, amb la calefacció posada i circulant de nit. De Figueres a Llofriu o de tornada, negra nit i dins el cotxe, l’home feia confidències que semblaven confessions catòliques.

Han passat quaranta anys, el personatge i la seva obra segueix en plena vigència, és molt llegit, esmentat i citat en tertúlies radiofòniques, en programes de televisió, estudiat en càtedres literàries. I la Fundació Josep Pla de Palafrugell segueix promovent, motivant i facilitant la lectura i estudi de l’obra literària i periodística del nostre Homenot de Llofriu, en ple vigor i vigència quaranta anys després.