De reüll
Penqueu, penqueu, maleïts
Diu la dita que si tens més de 60 anys i no et fa mal res és que ets ben mort. El ministre espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va difonent globus sonda, entre els quals la possibilitat d’abonar uns calerons, fins a 12.000 euros, per cada any que un cotitzant ajorni voluntàriament la seva jubilació. Sabem que el manteniment de la reforma laboral que ha contribuït a precaritzar les feines, junt amb la introducció de mesures, algunes de molt injustes, en pro de la cèlebre “sostenibilitat de les pensions”, és ostatge per obtenir la vènia europea en molts sentits, especialment en l’econòmic. Però el que no podem fer és confondre longevitat amb qualitat de vida. És cert que, tot i el sotrac de la Covid-19, l’esperança de vida es manté alta si la comparem amb altres indrets, i que introduir incentius econòmics o penalitzacions perquè la gent treballi més enllà de certa edat potser beneficiarà un segment petit de treballadors. A canvi, però, castigarà els qui tinguin les feines més dures, els de salut més delicada, les dones que han hagut de deixar de cotitzar per dedicar-se a les cures... Per no parlar del fet que en aquest racó d’Europa l’atur dels joves, que han de prendre el relleu en un mercat laboral cada vegada més precari, és vergonyós.