No són maneres d’estalviar

El 2015, Natividad López, víctima d’un ictus, va començar una lluita que constituiria un important precedent a favor dels drets de les persones malaltes: el TSJC va sentenciar la seva incapacitat laboral després que l’Instituto Nacional de la Seguridad Social la hi hagués negat. I ara, fa pocs dies, un jutjat social de Barcelona s’ha pronunciat en un mateix sentit respecte a la demanda de Jaume Tormo –un cambrer a qui un error a la sala d’operacions va perforar el nervi femoral– tot deixant establert un principi que hauria de tenir repercussions: els informes dels professionals de la sanitat pública mereixen més credibilitat i validesa que els emesos pel tribunal que avalua els pacients per decidir si han de continuar de baixa o si reuneixen les condicions per obtenir una incapacitat. De mica en mica es va obrint el meló d’un model de peritatge –a Catalunya se n’ocupa la subdirecció general d’Avaluacions Mèdiques (SGAM) via conveni entre l’INSS i la Generalitat– que rep moltes crítiques perquè segueix criteris més economicistes que sanitaris. Això significa que un 40% del pressupost que s’hi destina està lligat a objectius de racionalització de la despesa que es basen a escurçar les baixes i, sobretot, a reduir al màxim les incapacitats, de manera que cada any la justícia en concedeix unes 20.000 que havien estat denegades en fase administrativa. Inadmissible! Segur que hi ha altres formes d’estalviar que no afegeixin sofrença a qui està en una situació límit. El conveni, caducat a principis d’any, està pendent de renovació; cal exigir que els barems emprats siguin exclusivament mèdics.