Sentència de peix al cove

Hores d'ara i després de totes les anàlisis possibles, del dret i del revés, entre elles la que l'anomenat comitè d'experts ha inclòs en el seu dictamen, l'Estatut ja ha estat sotmès a totes les autòpsies o necròpsies –com agradi més el sinònim– que calia. Perquè tot aquest procés d'avaluació de danys després de la batalla del Constitucional ha tingut molt més regust de forense de CSI que de Doctor House, per molt que alguns insisteixin a certificar la bona salut del pacient estatutari. En qualsevol camp de batalla hi ha una pauta bàsica. No és important quantes ferides té una víctima sinó si és morta o viva i si es pot recuperar de les ferides. De vegades et poden clavar sis trets i sobreviure i altres amb un cop mal donat t'hi quedes. Doncs la sentència ha estat un cop ben donat. És una sentència de peix al cove. Rebutja la institucionalització estatutària dels drets dels catalans i les catalanes. En alguns casos no nega que es puguin negociar canongies amb el poder real, que és l'espanyol. Perquè hi ha una premissa molt més important i de fons que si ens han retallat deu o quinze articles. I és el missatge que envia a Catalunya. Aquelles coses que tenim i són normes bàsiques de convivència com la immersió lingüística a les escoles, determinada arquitectura territorial o qualsevol altra tipus de legislació o serveis les podem conservar o aconseguir sempre i quan sigui perquè Espanya ens ho concedeix. No perquè nosaltres així ho volem i ho decidim. En definitiva, volen que siguem espanyols no perquè ho vulguem sinó perquè ells ho manen. Nosaltres tenim un problema però ells són un problema. El nostre, de problema, es va veure ahir a la reunió del President i els partits. Un alt grau d'absència del sentit de la responsabilitat i del ridícul de la nostra classe política.