Igual que abans?

Engego la ràdio mentre preparo l’esmorzar i em sento transportada al passat, amb la reaparició dels embussos de tràfic als accessos de Barcelona. L’A-2, l’AP-7, la C-58, la B-30... les congestions en hora punta de sempre. A mesura que avancem cap a la sortida del túnel –o això és el que volem creure amb la vacunació massiva–, ens preguntem com seran les nostres vides futures. Farem el mateix que abans? Tornarem a omplir camps d’esports, cinemes i teatres? A quedar en àpats multitudinaris? Reprendrem les setmanes laborals a l’oficina, o alternarem amb dies de teletreball? Es buidaran les ciutats? Viatjarem a les mateixes destinacions somiades? Ens divertirem de la mateixa manera? Necessitarem passaport sanitari per moure’ns? Desterrarem les mascaretes? Ens vindrà de gust reprendre hàbits i costums del passat? Ens refarem del dolor i del desgast emocional que ens ha causat la Covid? Canviarà la nostra escala de valors, les nostres pors, la percepció de les coses?...

La lògica diria que no tot serà exactament igual que abans. Em costa de creure que una experiència com la que estem passant ens travessi sense deixar empremta. Sense alterar ni un mil·límetre la nostra forma de viure i de veure el món. Espero i confio que d’aquesta en sortim, això sí, reforçats.