Opinió

Raça humana

Mestres que ens van donar la vida

“Els mestres són els herois.” Ho va dir el periodista Xevi Sala en la presentació del llibre La força del coneixement, una crònica de quaranta anys de l’educació d’adults a les comarques gironines redactat per Mai Garcia Breton i Sebas Parra (ella, una jove pedagoga; ell, un educador veterà bregat en la lluita contra l’analfabetisme tant a casa nostra com a Nicaragua). La cita va ser a la cresta de la muntanya de les Pedreres de Girona, on fa cinquanta anys es van establir famílies immigrants arribades de tot l’Estat que van convertir les barraques en un barri viu, amb un cert toc de nostàlgia i alegalitat, ple de misèries i esperances. Lluny de la ciutat rica i conservadora, fins allà dalt van pujar en temps de la Transició un grup de joves tocats per l’esperit de Paulo Freire, autor de la Pedagogia de l’oprimit, i van obrir la primera aula i van iniciar una epopeia silenciosa. Van transitar per un camí llarg i ple de pals a les rodes, però no van defallir en l’intent de convertir l’educació d’adults –que, com escriu Xavier Besalú en el pròleg, ha estat i segueix sent la ventafocs del sistema educatiu– en l’eina fonamental per donar noves oportunitats a les persones perjudicades per l’analfabetisme. Persones que, després de trencar les pròpies barreres i en la mesura que creixia el seu nivell d’instrucció, van veure un món obert cap a una dignitat que se’ls havia negat socialment. Persones que encara avui estimen els mestres herois que “ens van ensenyar a llegir i a escriure i ens van donar la vida”, en paraules colpidores d’un membre de la família Amador, assistent a l’acte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.